Blog Archives

Constelaciones Familiares en primavera

"Tomando las riendas de mi Vida"

“Tomando las riendas de mi Vida”

“Permite que florezcan tus flores en primavera, tomando las riendas de tu Vida”

Talleres de Constelaciones Familiares en PUIGCERDÀ, impartidos por Sara Rodríguez Simón

el próximo sábado 22 de marzo 2014, de 10h.  a 15 horas, y

el lunes 31 de marzo 2014, también de 10 h. a 15 horas

Para inscribirse llamar al Tef. 699 960 673.

 *10 euros de descuento para personas que estén en paro, jubilados o estudiantes, presentando la correspondiente acreditación.

Constelaciones Familiares, la terapia de moda

 

Constel·lacions familiars, la teràpia de moda

El 70% dels problemes psicològics que ens afecten tenen origen en la nostra història familiar

LARA BONILLA Barcelona | ARA 19/02/2014

Jean-Paul Sartre deia:

“No importa tant el que m’han fet, sinó el que jo faig amb el que m’han fet”.

Es creu que el 70% dels problemes psicològics que ens afecten tenen origen en la nostra història i relació familiar. En els últims anys, una teràpia innovadora ha agafat força. Són les constel·lacions familiars i sistèmiques, un abordatge terapèutic que posa el focus en el lloc que ocupem en el nostre sistema familiar. “El que vivim i el que ens passa també ve donat pel nostre origen. Quan una persona tracta d’enfocar els seus problemes no veiem la persona, veiem moltes persones. Hi ha l’eco dels nostres pares, germans, avis, parelles, fills… Vivim en un univers relacional. Les constel·lacions familiars treballen això i els nostres vincles”, explica en un dels seus tallers el psicòleg Joan Garriga, director de l’Institut Gestalt i un dels màxims exponents de les constel·lacions familiars, una metodologia creada pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger.

Per curiositat i també perquè li agrada provar coses noves, Cristina Hernández va participar l’estiu passat en una constel·lació. Després de tres avortaments als quals els metges no van trobar causa mèdica, la Cristina pensava que potser hi havia alguna altra raó que se li escapava. I ho va provar: “Volia trobar alguna explicació i desbloquejar-me”. I va funcionar. Diu que li va servir perquè “tots els membres de la família es posessin en el lloc que els correspon”. “També vaig veure que havia tingut tres avortaments que no havia acceptat ni m’havia acomiadat i els vaig posar en el seu lloc”, explica la Cristina.

Les constel·lacions familiars es basen en la premissa que cadascú ha d’ocupar el lloc que li correspon. “Tan simple com que els pares estiguin en el lloc dels pares i els fills en el dels fills. I en la relació de parella que els dos siguin adults i vagin de costat. A vegades, però, es mira un fill com si hagués de ser el pare o el fill pren el lloc de la parella invisible d’un dels dos”, explica Garriga. O, inconscientment, es busca en altres persones el que no vam rebre dels nostres pares. Dinàmiques com aquesta són les que es posen de manifest, per exemple, durant una constel·lació. “Però és important no treure la conclusió que la família és el problema perquè aquesta és una mirada culpabilitzadora. Si de cas, pot ser una solució del problema”, destaca el terapeuta i constel·lador familiar Jordi Amenós.

Què en diu el Col·legi de Psicòlegs?

Les constel·lacions familiars són una eina terapèutica relativament nova i també controvertida. Se l’ha acusat de “superficial”, de “pseudociència”, de “masclista”, de no tenir aval científic o de buscar solucions ràpides -les sessions duren unes hores- a problemes complexos. En tot cas, davant del boom que ha experimentat, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya està estudiant el fenomen per emetre el seu posicionament. “Hi ha tractaments innovadors que poden ser molt interessants, però encara no tenim referències sòlides”, diu Ricard Cayuela, vicepresident del Col·legi. Critica la formació dels constel·ladors: “Les constel·lacions no les fan únicament psicòlegs. Es pot fer un curs i ser constel·lador i això és el que ens preocupa”. Cayuela reconeix, però, que aquest tipus de teràpies poden ser útils: “Tu contemples l’escenificació d’un problema que tens i, a partir de veure-ho, ho pots arribar a interpretar o conèixer millor i veure més coses de les que veies abans. I les constel·lacions es basen en això. Però ens preocupa la rigorositat”.

El Col·legi de Psicòlegs reconeix “l’èxit” d’aquesta teràpia i insisteix que no hi està en contra. De fet, participarà en el congrés que es farà al març a València. “Però ens preocupa que estigui ben sustentat, que ho faci gent qualificada i que si algú fa mala praxi, sigui psicòleg o no, se’l pugui assenyalar”, reflexiona.

Com funciona una constel·lació?

En un taller de constel·lacions familiars s’hi pot participar de tres maneres. Hi ha la persona que fa la constel·lació, és a dir, el client, que exposa el problema que vol treballar. “El problema ha de ser real i concret”, destaca Amenós. “Totes les meves relacions acaben malament”, “vull millorar la relació amb el meu pare”, “pateixo atacs d’angoixa”, “tinc un conflicte amb els fills”, “vinc per una infidelitat”, “per la mort de la meva mare”, “per un tema d’adopció”… Aquestes són només algunes de les situacions que es poden plantejar. No tothom surt a exposar el seu problema. En la constel·lació també es pot participar com a representant d’algun membre de la família. I, finalment, hi ha la resta d’assistents al taller que observen el que passa. Es considera que totes les persones que hi assisteixen són participants, ja que tot i que no treballin el seu cas personal també es poden sentir interpel·lats per les situacions que es presenten i els pot ajudar en els seus processos individuals. “A vegades hi ha persones que diuen que han après més amb la constel·lació d’un altre que amb la seva”, diu Amenós.

Després d’exposar el seu problema, el client tria els representants entre els participants al taller i els col·loca en l’espai. Això ja dóna pistes de la imatge que tenim del nostre sistema familiar. “Tota persona té una imatge interna del que està passant en la seva família o la seva feina -també hi ha constel·lacions d’empreses-. És una imatge inconscient. I les constel·lacions mostren aquestes imatges internes del sistema familiar o organitzacional que d’altra manera no podríem conèixer”, explica Joan Corbalan, expert en constel·lacions organitzacionals. Després els representants només s’han de moure o actuar d’acord amb el que sentin mentre estan immersos en aquest rol, i el terapeuta orienta el client a través del que expressen els representants. Tot i que no hi ha evidència científica que ho avali, els representants asseguren que perceben les sensacions de qui representen.

“Tots estem vinculats en el nostre sistema familiar. La pregunta és de quina manera i si això és millorable”, explica Amenós. De vegades les constel·lacions posen de manifest repetició de patrons. Amenós posa l’exemple d’un home que es va constel·lar perquè patia atacs d’angoixa i en la constel·lació es va veure que l’avi havia lluitat a la guerra però que a la família mai s’havia parlat del que havia passat. I aquesta por s’havia transmès inconscientment. La psicòloga clínica, Sara Rodríguez, que fa 15 anys que aplica les constel·lacions en el seu treball psicoterapèutic, diu que les constel·lacions mostren de manera “clara i eficaç” els conflictes inconscients de les persones “i faciliten coneixements ràpids que porten al canvi i al benestar dels membres de la família”. “I tenen molta importància els exclosos i l’efecte que causen en els posteriors”, afegeix. “Tampoc és la panacea ni et resoldran la vida en mitja hora però aprens molt, reflexiones i t’ajuda a resoldre conflictes”, raona la Cristina.

Artículo completo en PDF

 

 

Conferencia Banca Ética

Conferencia-Triodos-Banc

 

Formo parte de AUCer, Asociación Universitaria de la Cerdanya,  y os invito, os invitamos a participar en esta conferencia  sobre un tema muy actual: Dinero y Conciencia, ¿A quién sirve mi dinero? impartida por Antoni Melé – Subdirector General de Triodos Banc  y  Vicepresident de la Fundació Triodos.

NO TE LO PIERDAS . PODEMOS / PUEDES COLABORAR EN HACER UN MUNDO MEJOR.

¡TE ESPERO!

¡OS ESPERAMOS!

NAVIDAD 2013

 

 

Navidad 2013-2014

Algo nuevo que nace, un año, un hijo, el deseo más profundo, el estar solo o acompañado en familia…

… y, que tal si aprovechamos para AGRADECER lo recibido, porque si nos ha gustado, ¡qué bien! y en caso contrario, ¿qué he aprendido?, de mis padres, de mis hijos, de mi  pareja, de los amigos, del trabajo que hago y cómo lo hago, de lo perdido.

Nos DESPEDIMOS de lo pasado y damos  la BIENVENIDA al año 2014.

¡Os deseo todo lo mejor!.

Navidad según RAE
1.  Natividad de Nuestro Señor Jesucristo.
2.  Día en que se celebra.
3.  Tiempo inmediato a este día, hasta la festividad de Reyes.

árbol de Navidad

POBRESA ZERO – POBREZA CERO

 

POBRESA-ZERO

LA POBRESA ÉS EVITABLE.
CONTRA LES DESIGUALTATS: JUSTÍCIA SOCIAL
La pobresa és cada cop més extensa, intensa i crònica. Les desigualtats, causa i
conseqüència alhora de la crisi global i complexa que vivim, s’incrementen a causa d’un
sistema fiscal injust i unes polítiques d’austeritat devastadores que fins i tot posen en
qüestió la universalitat dels serveis públics. Mentre el cost de béns i serveis bàsics com
els aliments, l’energia i els medicaments augmenten sense fre, l’accés a l’educació, la
salut i els serveis socials es dificulta i el mercat laboral ofereix cada vegada menys
oportunitats, i en condicions més precàries. Read more »

Jornadas virtuales Científico-Técnicas sobre TDAH

cropped-Imagen-27c1

ANTES… ¡AHORA!

1714

1714

 

Hace 300 años…, el 11 de septiembre de 1714,  en el marco de la Guerra de Sucesión en España, Barcelona, tras casi 14 meses de asedio,  cae ante las tropas franco-españolas de Felipe V. Esa guerra llegó a dejar 1.251.000 muertos en toda Europa, de los cuales medio millón eran franceses.

Pueden pensar Vdes. ¡curioso país Cataluña!, que cada 11 de septiembre  celebra la derrota, en la Diada Nacional.

Hoy 11 de septiembre de 2013,  a las 17:14 horas,   se ha completado la VIA CATALANA con una participación pacífica, festiva, familiar y alegre, de 1.600.000 personas a lo largo de 400 Kms. de norte a sur de Cataluña.

Ahora, las cosas se hacen de forma muy diferente.

Vía Catalana en El Pertús

Vía Catalana en El Pertús

Hacemos Vía / Barcelona

Hacemos Vía / Barcelona

Vía Catalana Completada
Vía Catalana Completada

 

Cuando una amiga se va…

Atardecer / Amanecer

Atardecer / Amanecer

Amparo,

Querida amiga y compañera de profesión.

Pionera en España de las Constelaciones Familiares en el mundo educativo,  más conocido como  Pedagogía Sistémica.

Hoy ya no estás con nosotros, tu alma  se ha ido allá, donde todos, algún día nos tocará llegar.

Has partido serena, llena de Luz y rodeada del Amor.

Mi corazón se alegra con tu recuerdo, tu sonrisa y lo demás compartido.

Gracias por todo lo que has hecho en beneficio de tantos, gracias por quedarte el tiempo suficiente, yo me quedo un poco más, después, nos volveremos a encontrar.

Gracias de corazón.

Su funeral será el viernes 6 de septiembre, a las 21 horas en la iglesia de Santa María de Caná en Pozuelo (Madrid)

Yo la acompañaré desde el corazón y definitivamente, la dejo partir.

LA VIDA EN POSITIVO

Cada año, AUCer – Associació Universitaria de la Cerdanya dentro del marco de la Universidad de Verano Ramón Llull a Puigcerdà, concede el premio AUCER, dotado con 1500 euros al mejor estudiante de la Comarca. Este año ha sido Arnau Bartra de 18 años que estudiará Administración i Dirección de Empresas, el joven que lo ha ganado por su dedicación y calificaciones.

Al no poder estar presente, envía por whatsapp estas palabras, que lee su madre:

Bona nit a tothom!

Abans de tot, disculpeu-me per no poder compartir amb tots vosaltres aquest sopar i l’entrega del premi, que haurà de recollir la meva mare, a la que a sobre li faig llegir aquest discurs i segurament ara mateix té una mica de vergonya així que seré molt breu.

Sincerament, us he de dir que no m’esperava guanyar aquest premi. Aquests dos últims anys, els de Batxillerat, els dos anys més importants per aconseguir una bona nota per tal de poder estudiar el que volgués un cop acabada aquesta etapa, han estat el anys on menys motivació i ganes he tingut d’estudiar. I estic segur que aquesta manca de motivació es deu a tot l’entorn que ens envolta actualment. Encens la tele i només sents notícies negatives (a no ser que jugui el Barça): corrupció, atur, gent que es mor de gana, gent amb 4 carreres i 3 màsters que no troba feina, crisi, crisi, crisi, crisi… Uf!!!

I després tenim la gent “quejica”, entre les que incloc a la meva mare i que són igual o pitjor que la tele: que si tot està molt malament, que si on anirem a parar, que si el Neymar no s’entendrà amb el Messi i l’any que ve baixem a segona…

Mireu, sé que parlo des del punt de vista d’un noi de 18 anys que no en té ni idea de com funciona la vida i que viu més bé que vol i que no sóc ningú per donar lliçons a ningú.

Però una cosa sí que la tinc molt clara: ja que estic aquí, que estic viu, us he de confessar el que realment vull en aquesta vida. A mi m’importen una merda (sí, llegeix merda, no passa res) les notícies pessimistes de la tele i, sobretot, “ els quejicas”. No m’ajuden en res. No ens ajuden a ningú! Que es morin els pessimistes! El que vull jo en aquesta vida és ser re fotudament feliç. I estic segur que és el que tothom vol. I si realment tots ho volem, perquè segur que ho volem, ja és hora que espavilem i ens aixequem d’una vegada. El món és un lloc meravellós ple de gent extraordinària i ho hem de demostrar ara més que mai.

Des d’una de les precioses cales que té Ibiza vull agrair a tots els que heu fet possible que la meva mare estigui ara mateix llegint això: tots els profes del cole (el Vedruna) que han estat com una família per mi i també als profes de l’insti, per ajudar-me a no perdre del tot la motivació, ingredient essencial per aconseguir qualsevol cosa. També vull agrair a la meva família i amics tot el que fan per mi i que no els hi podré tornar mai, però en tinc prou amb que ells sàpiguen el que signifiquen per mi.

Gràcies mama, no m’enrotllo més, només una última cosa:

US DESITJO A TOTS QUE SIGUEU REFOTUDAMENT FELIÇOS!!!

——————————————

Gracias Arnau, por estas palabras que han emocionado a muchos.

HEMISFERIOS CEREBRALES

Íbamos  paseando por el MIT (Massachusetts Institute of Technology) de Boston,  por un pasillo donde la moqueta es de color  rojo.

A nuestra derecha, se muestra un amplio y luminoso espacio, decorado con mobiliario funcional,  donde estaban representados  todos los colores del arco iris;  una escalera de caracol  se elevaba hacia arriba, -es la zona del Departamento de Lingüística y Filosofía-, donde ejerce como profesor emérito  Noam Chomsky, lingüista, filósofo y activista estadounidense,   una de las figuras más destacadas de la Lingüística del pasado siglo XX.

A nuestra izquierda, el pasillo gira y la moqueta cambia de color, en esta ocasión su color es gris oscuro; es la zona donde investigan  físicos y biólogos con micro nano tecnologías.

 ¿Es una representación simbólica de los dos hemisferios cerebrales?

 

Hemisferios separados

Hemisferios separados

 ¿Qué tal si los unimos con consciencia?

Los psicoterapeutas disponemos de herramientas suficientes para, de forma consciente, construir puentes entre ambos hemisferios, y así incrementar nuestra eficacia y ser más felices.

Hemisferios unidos

Hemisferios unidos

 No somos conscientes, …..    disponemos de todos los recursos necesarios para ello.

Cerebro integrado

Cerebro integrado

¡Todas las capacidades a nuestra disposición!